Sé que molts em llegiu normalment en castellí , perí² avui em ve de gust parlar-vos en el meu idioma matern; m’hi trobo més cí²mode. Fa uns dies, llegia les paraules d’un fotí²graf d’Austrí lia que es preguntava per què feia el que feia, què l’impulsava a documentar les vides dels altres. Aquest matí­ m’he llevat amb el cap espès i els í nims una mica apagats, i m’he passat el dia acompanyant mentalment els ruixims i les pluges que anaven caient, preguntant-me jo també per què faig el que faig, si tot plegat no és una pèrdua de temps, què és el que em mou a dedicar tantes hores i tanta energia a fotografiar nadons.

M’agraden els nadons? Evidentment. Perí² també m’agrada el sushi i el menjar tailandès i no sóc fotí²grafa gastroní²mica. Us prometo que darrere l’aura de tendresa, de glamour, de fruí¯ció que té la fotografia de nadons acabats de néixer, hi ha una feina molt dura amb molts matisos d’allí² més ensopits, mecí nics i fins i tot desagradables. Hi ha parts d’aquesta feina que em farien amagar el cap sota terra com un estruí§ per no veure ni sentir res de l’exterior.

Fa dos anys, vaig oferir un taller formatiu per a fotí²grafs que volguessin endinsar-se en aquesta disciplina, i l’any passat vaig repetir. Entre totes les companyes del curs, s’ha format un grup curiós, heterogeni, i molt actiu a les xarxes socials. Amb el temps, hem compartit inquietuds, queixes i lamentacions relacionades amb la feina, perí² també debats sobre qüestions més filosí²fiques. Un bon dia, se’ns va acudir fer una trobada presencial, una posada en comú, una desvirtualització després de tanta tecla. I així­ és com vam acabar veient-nos fa un parell de setmanes a l’estudi d’una de nosaltres, i vam passar un dia amb 5 famí­lies que van venir a deixar-se fotografiar.

Com podria descriure la trobada? Caí²tica. Calurosa. Molt caí²tica. Molt calurosa. I fantí stica. Gaudida al mí xim. No sé si té massa sentit, perí² crec que per així² fotografio nadons: pel pessigolleig a l’estómac que sento quan m’endinso en el caos i la calor, i tota la resta desapareix. És un privilegi tornar-se espectadora d’una vida acabada d’estrenar.

Grí cies a tots els qui vareu venir aquell dia per fer-ho possible, grí cies per compartir el viatge i la bogeria.
Aquí­ teniu la Mila, en Joaquí­n, l’Eulí lia, en Jan i la Júlia.

newborn-nado-bebe-barcelona

newborn-nado-bebe-barcelona

newborn-nado-bebe-barcelona

newborn-nado-bebe-barcelona

newborn-nado-bebe-barcelona

newborn-nado-bebe-barcelona

newborn-nado-bebe-barcelona

newborn-nado-bebe-barcelona

newborn-nado-bebe-barcelona

newborn-nado-bebe-barcelona

newborn-nado-bebe-barcelona

I aquí­ un petit testimoni grí fic captat per Eva Menacho:

DSC_1036_0078

DSC_1029_0071

DSC_1275_0313

DSC_1272_0310

Esta web utiliza cookies para su correcto funcionamiento. Haciendo clic en el botón Aceptar, aceptas el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos.    Configurar y más información
Privacidad
Envíame un whats
¿Tienes prisa? ¡Hablemos por whatsapp!
¿Seré tu fotógrafa? Solo hay una forma de averiguarlo: habla conmigo 🙌